Sant Jordi és una bona excusa per regalar històries, però també per regalar reflexions. Parlar d’habitatge és parlar de drets, desigualtats, ciutat, cures i comunitat, i els llibres poden ser una eina útil per entendre què està passant i per plantejar alternatives. Des de Perviure, us proposem cinc lectures per aprofundir en els debats que travessen avui l’habitatge. Són llibres diferents en to i enfocament, però tots comparteixen una mateixa voluntat: mirar la qüestió de l’habitatge de cara i ajudar-nos a pensar alternatives.
-
El segrest de l’habitatge, de Jaime Palomera
En aquest llibre, Jaime Palomera aborda la crisi de l’habitatge amb un estil àgil i entenedor, però alhora molt ben fonamentat, i desmunta alguns dels grans mites que sovint s’utilitzen per justificar l’encariment constant dels pisos i els lloguers.
A partir d’exemples concrets i de casos internacionals com Viena o Singapur, l’autor defensa que el problema no és un mercat neutral que s’hagi descontrolat, sinó un sistema profundament esbiaixat a favor del rendisme i l’acumulació. És una lectura especialment recomanable per a qui vulgui entendre per què és tan difícil accedir a un habitatge i per què calen canvis estructurals si volem recuperar-lo com un dret.
-
L’expropiació de la ciutat popular, de Marc Dalmau i Torvà
Aquest llibre posa el focus en una dimensió fonamental de la qüestió urbana: què passa quan desapareixen barris, xarxes veïnals i formes de vida popular. A través del cas de la Colònia Castells, Marc Dalmau analitza molt més que una transformació urbanística: mostra un procés de desarticulació comunitària i de destrucció social que ajuda a entendre com opera avui la ciutat capitalista.
És una lectura més extensa, però també molt valuosa per a qui tingui interès en les dimensions socials, polítiques i de classe de l’habitatge. Un llibre per llegir amb temps i per pensar com les transformacions urbanes no només modifiquen edificis o carrers, sinó també vincles, memòries i capacitat de resistència col·lectiva.
-
Mujeres, casas y ciudades, de Zaida Muxí
Zaida Muxí proposa una revisió profunda de la història de l’arquitectura i l’urbanisme des de les aportacions de les dones, massa sovint invisibilitzades en els relats oficials. El llibre connecta la casa i la ciutat, el que és privat i el que és públic, i planteja una manera diferent de mirar els espais habitats, des del disseny fins a la política.
És una lectura molt suggeridora per a qui vulgui entendre que l’habitatge no és només una qüestió constructiva o econòmica, sinó també cultural, política i quotidiana. El llibre convida a repensar qui ha pensat la ciutat, des de quins llocs i amb quines absències, i és especialment útil per incorporar una mirada feminista al debat sobre l’espai on vivim.
-
Urbanisme feminista. Per a una transformació radical dels espais de vida, del Col·lectiu Punt 6
Aquest llibre és una referència clau per entendre com l’urbanisme feminista pot esdevenir una eina de transformació social. Des d’una mirada que posa la vida al centre, el Col·lectiu Punt 6 qüestiona les lògiques patriarcals i capitalistes que han modelat ciutats, barris, mobilitats i temps quotidians, i planteja altres maneres d’organitzar els espais que habitem.
Més que una reflexió abstracta, és una caixa d’eines per repensar la relació entre territori, cures, treball reproductiu i vida comunitària. Una lectura especialment pertinent per a totes aquelles persones interessades a imaginar entorns més habitables, més justos i més connectats amb les necessitats reals de les persones.
-
Poder llogater, del Sindicat de Llogateres
Aquest és un llibre clarament orientat a l’acció. Escrit des de l’experiència organitzativa del moviment llogater, Poder llogater no ofereix receptes màgiques, sinó eines per entendre que els problemes vinculats al lloguer no són individuals, sinó estructurals, i que només es poden afrontar col·lectivament.
És una lectura molt útil per a persones que viuen de lloguer, però també per a qualsevol que vulgui entendre millor el conflicte entre habitatge i rendisme. El llibre posa en valor l’organització, el suport mutu, les assemblees i l’acció sindical com a eines per defensar el dret a l’habitatge, i recorda una idea central: davant un problema compartit, la resposta també ha de ser compartida.
