Diverses organitzacions socials, cooperatives i sindicals han presentat un manifest conjunt per denunciar l’orientació de les polítiques municipals d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona cap a la gestió privada amb ànim de lucre, i reclamen un gir estratègic perquè reforci l’habitatge públic, social i cooperatiu.
El manifest, impulsat per la XES, la FAVB, el CJB, Habicoop, el Sindicat de Llogateres, la PAH Barcelona, l’Observatori DESCA, així com algunes organitzacions juvenils sindicals, se centra en l’adjudicació d’un concurs públic, el mes de novembre passat, a una societat mercantil per construir més de 400 habitatges de lloguer sobre sòl públic a tres solars municipals. Aquesta licitació va estar adjudicat majoritàriament a una societat mercantil vinculada a la gran promotora immobiliària Corp.
Conveni ESAL
Les entitats alerten que aquest model implica cedir sòl públic durant dècades a operadors privats. El govern municipal està impulsant aquesta línia d’actuació orientada a operadors amb lucre i aquest dimecres 18 de març ha aprovat dos nous concursos adreçats altra vegada a operadors privats per construir 625 habitatges i allotjaments de protecció oficial de lloguer. Aquesta xifra contrasta amb les polítiques de cessió de sòl per entitats sense ànim de lucre durant aquest mandat. En el marc del conveni ESAL, el govern municipal s’ha compromés a adjudicar sòl per 200 habitatges en règim cooperatiu en cessió d’ús, tot i que encara no s’ha formalitzat cap d’aquests solars. Els operadors sense lucre (cooperatives, però també fundacions de lloguer social) van rebre en total i mitjançant el conveni ESAL un total de 616 habitatges en 16 solars, lluny de la promesa dels 1.000 habitatges promesos quan el conveni es va signar.
Què reclamen les entitats?
Segons les entitats signants, aquest model:
- Prioritza criteris econòmics per sobre de l’impacte social i la qualitat dels projectes.
- No incorpora mecanismes efectius per garantir la funció social de l’habitatge.
- Exclou models no especulatius com el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús.
- Suposa una transferència de valor públic cap a actors privats durant períodes de fins a 99 anys.
També alerten que aquesta estratègia s’està desplegant sense diàleg amb l’economia social i solidària, malgrat l’existència d’instruments com el conveni ESAL, que permeten la col·laboració de l’Ajuntament amb entitats sense ànim de lucre que, aquestes sí, garanteixen un retorn social.
Les organitzacions signants fan un crit d’alerta: “Barcelona no es pot permetre consolidar un model d’habitatge basat a transferir sòl públic a operadors privats i amb ànim de lucre. Cal prioritzar decididament un parc d’habitatge fora del mercat, sota control públic i comunitari, que garanteixi el dret a l’habitatge a llarg termini i no la rendibilitat privada”.
